Quant a
Som el grup de D dels dilluns i dimecres de 18.30 a 20.30. Ens presentem.
de vespre 2008
Just another WordPress.com weblog
Subpages
- la meva presentació
-
Qui n'ha dit l'última...
Irene Segura Castell on Felicitats, no? 27081975ezequiel on novetats!!! Elena on novetats!!! Marta on novetats!!! Sònia on novetats!!!
Continguts
- Complet
- Comentaris
Bloc del curs superior de llengua catalana (matí)
Tinc vint-i-sis anys i fa uns sis mesos que estic vivint en parella.
Soc Llicenciada en Administració i Direcció d’Empreses i actualemt tinc un nomenament interí de tècnica de la funcó administrativa a la Direcció d’Atenció Primària Costa de Ponent de l’Institut Català de la Salut.
El meu repte de futur més immediat és aprovar les oposicions que m’estic preparant per consolidar la plaça que ocupu. Aquests és un dels motius pels que m’he decidit a estudiar el nivell D de català.
Vaig nèixer a Barcelona l’any 1977 i des de llavors visc a Viladecans. Tinc parella, no tinc fills i estem buscant la nostra primera vivenda. M’agradaria poder viure al costat del mar. M’agrada l’ordre però no arriba a ser una mania. En quant a les meves aficions, m’agrada practicar tot tipus d’esport i en especial futbol, frontó, mountain bike i córrer. També m’agrada la música, de diferents modalitats i de tant en tant vaig al cinema.
Felicitats per als dos que s’han atrevit a presentar-se.
Sóc l’Àngels, estic ja “emancipada” de les meves dues filles, i és per això que tinc temps per estudiar.
Actualment estic treballant a l’EAP de Gavà-1 i faig funcions d’auxiliar adminitrativa.
He nascut al Prat de LLobregat i a casa sempre s’ha parlat el català.
Tinc 54 anys però moltes ganes d’apendre.
Si aconsegueixo el nivell D podre obtar al 4t. nivell de carrera.
Avui m’ho preguntava: com deu ser això de viure emancipada de les filles?
Sóc David, he tingut problemes amb els fantàstics 20 megues de ADSL!. Tinc 29 anys, visc en parella i l’any vinent ens cassem si tot va bé.
Treballo de Mosso d’Esquadra en Hospitalet i només dir que el cos porta més de trenta anys i la feina és i ha estat impecable i que som víctima de contínues fites partidistes. No passem per el nostre millor moment però he de dir que tot arbre pot donar una fruïta podrida però això no vol dir que siguin totes.
Bé, dit això, sóc de Sant Boi de Llobregat, nascut allà també, i si assoleixo el nivell D de Català podré disposar de més punts per promocionar.
i si creem un bloc per a usuari/àries afectats/ades per les grans companyies, siguin de telefonia o d’electricitat o etc. Es nota que t’agrada i que estàs compromès amb la feina.
Us parla una de les filles amb mare emancipada.
Us puc assegurar que els meus pares tornen a tenir aquella complicitat característica dels primers anys en parella…
Ara poden gaudir del moments dedicats només a ells, sense haver-se de preocupar de si necessitem un pijama o s’ha de pagar l’excursió del nen (bé la veritat és que quan anem de visita ja ens té preparada la carmanyola amb alguna coseta…)
Així, companys/es amb nens petits, us envio moltes energies per soportar aquesta etapa de la vida, però tranquils, vosaltres també arribareu a ser pares emancipats dels fills.
Però, inetnteu gaudir al màxims d’aquets moments que mai més es tornen a repetir.
em sembla que és la primera vegada que tinc una mare i una filla en un mateix grup. us envejo la complicitat que se us nota.
Celebro que els teus pares ho portin tan bé perquè no és el més habitual…
Hola, sóc el Joan, ara mateix 14/10/08 20:15h estic a la feina, a la sala del Baix Llobregat, mirant el bloc per saber que s’ha fet ahir a classe. Val a dir que comparteixo l’opinió del David, company d’Hospitalet. Ja he comprat el llibre de nivell D, (quin totxo!!), ja veurem per on l’agafem. Bé, pel que fa a mi visc en parella i tenim una filla que no està independitzada encara de nosaltres, però ja arribarà el dia, no hi ha presa. Vivim a Barcelona però potser fem un canvi a un lloc més tranquil, tot i que actualment és difícil adquirir vivenda donat la crisi que hi ha a nivell mundial.
Hola nois/es!
Si que s’està animant aques blog
Jo soc la Sònia, des d’ahir que tinc 35 anys, estic casada i tinc una nena de 5 i un nen de 2 anys, que em donen mooolta feina, però soc conscient d’això que dieu que s’ha de gaudir d’aquests anys al màxim, malgrat tot el sacrifici que comporten.
Aquest any m’he decidit a fer el D, perquè, a banda que sempre va bé això que se’n diu “fer currículum”, necessito tenir algun repte personal, a part de treballar a jornada complerta i fer-me càrrec dels nens les hores que no estic treballant.
Així que, encara que sembla bastant difícil, anem a pel “D”!!!
Sóc Marta, tinc 28 anys i treballo com a Tècnica d’ Educació Infantil en un col.legi de Sant Andreu de la Barca. Gaudeixo molt amb la meva feina, és vocacional, m’encanten “esos locos bajitos”, són pura inocència i espontaneïtat, cada dia m’ensenyen alguna cosa nova, penso que no hauríem de perdre mai aquest nen que portem dintre.
M’he apuntat a aquest curs per ampliar els meus coneixements de català i per quan sortin les oposicions de la meva feina anar a per totes.
Em sap greu, però el comentari haurà de ser tripartit. Suposo que si els aprovés d’un a un,els podria comentar individualment.
Teniu raó que aquesta pàgina s’està animant bastant!!! Joan, ànims, he llegit la teva presentació mentre recollia per plegar.
Sònia, me n’alegro que sempre et plantegis reptes personals.
Marta, tens raó. Per què anem perdent la innocència!!! I els adorables “locos bajitos” també poden ser molt, però molt cruels.
Hola!
Sóc l’Elena, tinc 37 anys i sóc funcionària del Departament de Justícia. Estic separada de fet des de fa més de tres anys i fa un any i mig que visc a Castelldefels, en un “zulo unipersonal” que finalment vaig aconseguir comprar, amb meravelloses vistes a l’autovía -això sí, a cinc carrers de la platja-. Vaig triar “Castefa” perquè m’encanta el mar i perquè ha estat el meu lloc d’estiueig durant la meva infantesa i adolescència, i vaig encertar, doncs aquí em sento feliç i sobretot relaxada. No tinc canalla, però exerceixo de tieta postissa dels nens dels meus amics. La meva bogeria és viatjar de manera independent -va molt més enllà de ser un “hobby”- la meva motxilla i jo, a la recerca de cultures i maneres de viure diferents de la nostra i de noves amistats d’arreu del món. Com a conseqüència, sóc addicta als blogs de viatges i webs de viatgers, també m’agrada llegir -especialment literatura de viatges-, el cinema -en especial l’independent-, escriure, la fotografia, passejar a peu o amb bicicleta i estic tot just aprenent a patinar en línia.
Un augment de més del 40% de la quota de la hipoteca en 18 mesos m’ha empès definitivament a fer el nivell D de català, per tal de promocionar-me a la feina, i guanyar més peles, tot i que fa anys que en tenia el rau-rau.
Apa siau!
Elena, quina presentació! Molt bé! Veig que Castelldefels és residència de viatgers i viatgeres. Tens una companya del grup de la tarda que també ha triat el mateix lloc de residència i ha confessat la mateixa afició, però no sé si ho fa tan agosarada com tu.
Hola!
Em dic Ezequiel i comparteixo classe amb tota aquesta colla que escriviu aquí.
Sóc de Viladecans, tinc trenta-tres anys i en fa nou que sóc funcionari de la Generalitat.
Visc a Gavà des que vaig trobar una gavanenca que em va fer baixar una mica, “geogràficament”.
M’agrada de les persones la sinceritat i que tinguin com menys cares, millor. Jo en tinc dues, la de dia i la de nit. La de dia ja me la podeu veure, i la de nit canvia en que té marques de llençol.
Quina tonteria! Fins dilluns!
hahahahahahaha!!!
un final molt original. preneu-ho com una estratègia quan ja no sé què dir.
Sóc la Gloria.
Us faré una petita presentació de la meva persona.
Estic casada y tinc quatre fills, encara que potser hauria de dir quatre filles ja que tres d’ells són noies i el petit és un noi… però ja se sap: coses de la gramàtica.
Visc a Viladecans i treballo al Prat. Em dedico a ensenyar llengua castellana a un bon grapat de criatures que més aviat no volen aprendre-la. Tanmateix, jo hi insisteixo.
M’agrada llegir, la música, el cinema i qualsevol activitat que tingui relació amb la maravellosa capacitat de l’esser humà per a la creació artística.
Quant a les persones, em quedo amb les humils i sinceres. No suporto la gent pretensiosa ni els qui fan un drama de tot, malgrat això, sóc tolerant amb els diferents.
Fins dilluns.
Glòria, interessant la línia que encetes. En podem parlar ara que estem repassant la flexió del nom i adjectiu. Com és que sempre partim del masculí i no pas del femení? Ja veieu quan passa això quines paraules són: bruixot,no?
Hola,
sóc la Rosa, mare de tres criatures, o no tant criatures, els grans ja tenen 21 i 19 anys, la petita en te 7. Com us podeu imaginar, estic més que entretinguda i com està vist que som una mica massoques cada any acabem acollint a casa algún estudiant estranjer com un fill més. Així que normalment en tenim quatre. Aquesta és una de les coses a les que enguany hem renunciat per pode fer jo alguna cosa més que treballar i ocupar-me de tota la tribu. Ara per ara tenim ja fills repartits per mig món.
Sóc profe en un institut a Sant Boi, la meva especialitat és Castellà, encara que estic donant Ciències Socials.
Aquest any m’he decidit també a fer les opos, amb una mica de sort surtiran, i si no, serà l’any vinent, llavors hem servirà el títol del D per sumar punts.
Fins dillns
Rosa, m’ha vingut al cap la sèrie “Majoria absoluta”.
Hola,
sóc el Josué,tinc 27 anys i natural de Sant Boi de Ll.
En un principi el D era per punts per poder quedar-me prop de casa però tornant als records i les classes de català m’he adonat que estic bastant peix encara que desitjo que sigui un tema de memòria.
Com que ara m’ha tocat una mica escoltar i redactar els problemes de les persones m’agradaria redactar-ho bé per orgull pròpi.
Ànim a tots que aprobarem
P.D. Jaume t’agrada el pernil 5 jotes????
Josué, si et confesso que sóc vegeterià? És broma. Penso que amb aquests ànims, ho aconseguiràs. Cadascú té el seu nivell i potser un contingut et costarà, però n’hi haurà altre que et serà més fàcil.
Fins demà, o no?
Com va!
sóc en Joan Vendrell Bonet veí de Viladecans i amb pretensions d’assolir enguany el nivell D de Català. Que consti que ho pretenc fer per mèrits propis, a base de lliçons i d’alliçonaments. M’agrada treballar en grup, per així poder consultar dubtes i qüestions, tot arribant a un consens. Sóc molt aficionat al cinema d’autor i als curtmetratges. De fet, a estonetes quan puc i em deixen, realitzo petits vídeos casolans d’allò més “frikis”.
Bé, en un passat llunyà vaig donar classes de música a tots els cursos de l’etapa de primària, en dues escoles. Concretament al CEIP de Sant Climent de Llobregat i a l’escola Cooperativa TEIDE de Viladecans. Guardo molts bons records d’aquella etapa laboral. Potser en un futur pròxim, aquest curs de català m’ajudi a tornar a la docència.
Fins ara
Bones,
Em dic Hugo i tinc 32 anys. Vaig néixer a Barcelona però he viscut tota la vida a El Prat de Llobregat fins que fa un parell d’anys vaig conèixer la dona amb la que comparteixo la meva vida actualment a Mollet del Vallès. Em considero un home tranquil, introvertit, ordenat, observador i molt familiar. Aficions tinc moltes, però destacaria els jocs d’estratègia (especialment els escacs), la música (blues, jazz i rock dels anys 60), el bàsquet i la lectura (on cada cop més em decanto pels assaigs històrics, literaris i biogràfics). Treballo a l’Ajuntament de Gavà i trobo que el nivell D és una oportunitat per poder expressar-me i escriure millor en català, doncs desconec si podré treure un profit laboral. Espero que aprenguem passant-nos-ho molt bé classe (són correctes els pronoms febles Jaume?)
)
Hugo, són correctes. A veure quan et pots incorporar físicament al curs!
Joan, esperem-ho, no?
Hola familia!!!
Per fí aquest santboià es presenta com cal…
Sóc el César, sí, aquest “xarnegu” que teniu a classe. De famila “merengue” però culé de cap a peus (l’ovella negra de la familia segons el pare).
Em considero una persona molt activa i curiós per naturalesa, sempre amb alguna cosa al cap per fer-hi. Amic dels amics i home familar, m’agrada llegir novel.la i el rock & roll en qualsevol llengua coneguda. Tinc fixació per les dues rodes perquè res és comparable a sentir l’aire al pit, en una carretera plena de revolts. Torturador de professió, uii perdó! Vull dir funcionari del Ministeri d’Interior, ja fa uns anyets. Motiu pel qual m’és very important aprovar aquest curs eh… No donaré més la guitza, només afegir que és un esforç per a mí, fer servir l’ordinador en sortir de la feina ja que passo moooltes hores davant d’un com aquest. DEFENSEM LA XERRADA A LA CAFETERIA. NO AL MESSENGER!!!
César, més que una presentació és tota una declaració de principis.
Estic d’acord que més presencialitat i menys entorns virtuals; però cal dir que pels que som tallats de mena aquest mitjà de comunicació ens fa ser més agosarats.
Eoooo!
Que jo també sóc “xarnega”, això sí, de madrilenys res, la meitat de la meva family ve de Màlaga.
OZÚ -com diria el meu avi-!
Lo de la “virtualitat”: doncs que em va de conya amb aquests horaris intempestius i desordenats que sempre porto, però MAI supleixen una trobada “real” amb gent de veritat.
Apa siau!
ja que estem de confessions, doncs, au, jo també sóc xarnego. tinc sang gallega. no hi havia pensat mai, però deu ser per això que tant m’embolico a vegades.
Ara m’heu fet record els meus orígens. La meva àvia materna va néixer a Sant Hilari de Sacalm, però va haver d’anar a Calella per guanyar-se la vida. Es va casar per segona vegada amb un ex-nòvio, que era de Llagostera. Tota la família del meu avi patern van viure a Calella però venien de Bonmatí (prop de Girona);i la de la meva àvia materna, doncs la mare, gallega. Així doncs, tota la família EMIGRANT.
Tinc clar que a Begues sempre seré dels FORASTERS.
Au, bona nit!
Bon dia!!!
Em dic Erika Tatiana i es podria dir que em van les emocions fortes ja que em vaig emancipar fa any i mig amb una hipoteca que mes a mes es transforma en hipotecón. I no us imagineu que visc en un Palau, tot al contrari, visc al Palauet: un minipis a Castelldefels estil del govern de 45 metres, sense vistes, amb goteres i un veïnat d’allò més peculiar. Donades les dimensions que ha près l’actual situació he hagut de guardar les meves estimades maletes i substituir el hobby dels viatges per anar a caminar pel sorprenent Parc Natural o la platja. M’encanta la natura, les manualitats, estudiar idiomes, el cinema, la lectura i tocar el piano…M’encantaria tenir espai a casa per poder-lo tenir amb mi, per ara m’he de conformar amb tocar-lo quan vaig a visitar a ma mare. Ah, ho oblidava, de 9h00 a 17h00 faig de mestra de 24 “locos bajitos”, m’encanta la meva feina tot i que hi ha dies i dies. L’any passat em vaig treure les oposicions però encara no m’he fet a la idea, suposo que és perquè encara estic en pràctiques. Bé, ho deixo aqui que això de piratejar la wifi al veïnat no és gaire segur.