carta al director 2
Llegiu la carta que us toqui i escriviu un comentari responent les preguntes següents:
QÜESTIONARI DE REVISIÓ
1) El text és adequat?
2) Segueix l’esquema inicial?
3) Cada paràgraf tracta d’un aspecte distint?
4) Descriu breument quina sensació has tingut després de llegir el text.
5) Quina opinió té el teu company o companya del tema?
6) Quins són els arguments amb què justifica aquesta opinió?
7) Hi estàs d’acord? Per què?
8) Què li proposes que millori del text?
Com ho valorareu?
No puc aplicar el mateix criteri que els de la tarda perquè tenim un lobby nadalenc. Després de dedicar-hi una estona, les valoracions hauran d’anar així.
Atenció, blocaires!
Irene, valores la Marta; Marta, el David; David, la Rosa; Rosa, l’Ezequiel; Ezequiel, la M. Àngels; M. Àngels, la Sònia; Sònia, el Toni; Toni, el Josué; Josué, la Mireia; Mireia, la Irene.
Termini
6 de gener
Espero atentament poder llegir en aquesta pàgina els comentaris que feu dels textos dels companys.
Per cert, ja heu escrit la vostra carta als Reis?
Qüestionari de revisió.
1. Si crec que és un text adequat.
2. Penso que segueix l’esquema inicial ja que presenta un títol. Ens presenta el tema i ens comenta que la Constitució ha de renovar-se. Després, ens explica el “per què” de la necessitat d’aquesta renovació.
I per últim, un “per tant” en que sembla no adaptar-se la Constitució a molts dels canvis i dóna cabuda a una reforma.
3. Crec que sembla tractar diferents temes en cada paràgraf. En el primer paràgraf, ens presenta el tema i aquest respecte a ella. En el segon, ens comenta els canvis de la vida excepte de la Constitució. En el tercer, ens situa la Constitució respecte a temes actuals. En el quart, ens presenta una breu descripció de l’època en que es va redactar. En el penúltim, ens comenta de la dificultat per adaptar-se a totes les necessitats. I l’últim, obrir un debat per fer el canvi.
4. Tinc la sensació que és l’opinió d’una persona que creu que 30 anys són força anys per a una llei suprema ja que altres lleis si han evolucionat. I en aquests anys hi hagut molts canvis i una evolució d’un Estat en molts aspectes.
5. La meva companya pensa que és necessària una reforma de la Constitució.
6. Argumenta el canvi basant-se en l’evolució de la vida i que s’ajusti als problemes actuals de la ciutadania.
7. Si que estic d’acord amb la meva companya ja que també comparteixo la seva opinió.
8. Crec que és un text correcte i no em ve al cap una possible idea per millorar. Per a mi ja està molt bé.
Mireia,
enhorabona perquè has estat la primera dels dos grups!!!
Comentari de text de Rosa
Sobre la carta de Rosa, haig de dir, que el text si és adequat ja que va dirigit al públic en general i fa servir un registre estàndard.
Segueix l’esquema inicial ja que hi ha un paràgraf dedicat a cada apartat de l’esquema:
Per què:
Rosa, el motiu pel qual enfoca les festes des de aquest punt de vista, o és la impressió que m’ha donat, és que el Nadal s’ha convertit en una festa d’hipocresia i de consumisme i s’ha perdut l’esperit nadalenc que antany significaven.
Que en penso:
El Nadal com a festa cristiana, en la nostra civilització occidental, penso sincerament que, ara per ara, no existeix.
Per què ho penso:
Utilitzem les festes per augmentar el consumisme, per reunir-nos amb la família o veure aquella cosina o cosí que fa temps que no sabem res d’ells.
Totes les grans marques i superfícies aprofiten per vendre una gran part dels seus productes; nosaltres, els consumidors, per adquirir-los sota l’engany de l’estimació vers els més propers.
Celebrem el Pare Noel, el tió, els reis…
5/ Penso que Rosa vol dir que la gent, avui dia, ha malentès l’entrega i l’ofrena que els reis van donar a Jesús, ja que li donaven or, encens i mirra a una família humil i pobre i avui dia nosaltres comprem per la canalla i familiars i deixem de banda les persones pobres i tampoc avui queda l’esperit d’entrega de Jesús als més pobres.
Per tant:
Rosa és optimista i pensa que encara hi ha temps per rectificar i celebrar el Nadal com ha de ser i no un consumisme de posseir més que els altres i que s’arribi a un equilibri entre economia i el veritable esperit del Nadal.
Cada paràgraf tracta d’un aspecte distint.
Després de llegir e text, la sensació que he tingut és que pot ser si que és consumisme el Nadal, però també hi ha coses bones que no s’han perdut de l’esperit nadalenc i trobo que és més negativa que positiva, la carta.
6/ Penso que Rosa opina que les festes de Nadal, haurien de ser compartir amb els que no tenen, unió familiar però sense aquest consumisme de tenir més i millors coses que els altres i que s’arribés a un equilibri entre economia i sentiment de Nadal. Tornar als valors antics del Nadal.
Que la gent estan perdent els valors del Nadal i l’esperit d’entrega i pensen que regalant als demés ja son uns bons cristians.
Estic d’acord amb el text encara que hi ha punts amb els quals discrepo ja que veure familiars llunyans que no es poden veure en tot l’any ja és bo, que no tothom celebra el tió, pare noel etc. I que no tothom compra joguines que no són adients per la canalla.
Si que és cert que els valors s’estan perdent però d’això ens hem de preocupar els pares, de transmetre aquests valors als fills i que no es perdin
Rosa, m’ha agradat molt!
Qüestionari de revisió: Carta al director del Josué.
1) Sí, trobo que el text és adequat.
2) Sí segueix l’esquema. Primer posa un títol a la seva carta, fa una introducció i a continuació dona la seva opinió. Posteriorment exposa el “per què” d’aquesta limitació a 80 Km/h i per últim la conclusió.
3) Sí.
4) Que és un tema que està cada dia en boca de tothom i la majoria de la ciutadania no el troba com una mesura adient.
5) Està totalment en contra d’aquesta limitació a 80 Km/h.
6) Els arguments que fa servir són:
- Anaves conduint per qualsevol carretera ample amb molts carrils per circular.
- Comences a pensar que això es una estafa feta pel Govern per treure diner a la gent.
- Finalment després de raonar una estona, crides:”Lladres de merda!”.
- I cada cop t’empipes més ja que has trigat vint minuts per avançar un camió.
- Fer infraestructures condicionades que és el que realment importa per seguretat i contaminació.
- Treure la limitació ja que és la mesura fàcil.
7) Estic d’acord perquè en lloc de fer inversions i renovacions de la xarxa viària, implanten una mesura amb cost zero i un clar afany recaptatori.
8) Penso que ha exposat clarament la seva opinió i no trobo res per millorar.
David, gràcies! La Rosa en pot estar ben contenta. Espero que incorpori en la versió final els teus plantejaments. Has fet una bona valoració.
Bona nit de Reis!
Qüestionari de revisió de David.
1- Si, crec que el text és adequat.
2-Penso que segueix l’esquema inicial ja que hi ha un títol, desprès ens explica amb dades comparant amb altres paísos,entre d’altres informacions,hi ha un “per què” de complir la normativa europea com sigui encara que no compti per res la opinió dels ciutadans i un per tant on exposa la seva visió.
3-Crec que tracta en cada paràgraf d’aspectes diferents.
Al primer ens parla de com va sorgir la limitació de velocitat a Barcelona. Desprès ens explica que respecte als nivells de contaminació Barcelona és unes de les pitjors ciutats de tot Europa. Més endavant continua explicant que les empreses com la cremadora de Badalona, el port de Barcelona etc tambè haurien de prendre mesures ja que contaminen força. Els següents paràgrafs argumenta que una sol.lució tambè seria promoure vehicles ecològics,elèctrics o que funcionin amb biodiesel. Hi ha tambè diferents articles que han publicat al diari ADN i al Real Automòbil Club de Catalunya. Finalitza exposant la seva opinió.
4- Estic totalmente d’acord amb el meu company, aquí a Barcelona es prènen decisions que ens afecten a tots els ciutadans però mai se’ns pregunta què pensem, i si estem d’acord amb el que volen dur a terme. Està clar que l’excès de velocitat és un greu problema i que cada any moltes persones es deixen les seves vides a la carretera però crec que la sol.lució no és omplir Barcelona i les seves rodalíes de radars, si nó començant pels fabricants de cotxes que no facin automòbils que agafin aquestes velocitats d’infart i continuant per millorar les infraestructures que estan ja obsoletes.
5- Doncs la seva opinió és que està d’acord que Barcelona té un alt grau de contaminació però que la sol.lució no es posar radars ja que és una mera recaudació de diners per estalviar-se la sanció de la Unió Europea que hagués estat històrica i hauria fet molt de mal al turisme i a la imatge de Barcelona, sent com és ara la capital de la Unió del Mediterrani.
6-Entre d’altres arguments justifica la seva opinió dient “es clar que s’han reduit nels sinistres amb víctimes, com que ara només hi ha retencions i que és evident que si el trànsit circula més a poc a poc,els sinistres seran menys greus,no cal ser analista per deduir això”.
7-Si que estic d’acord amb el que pensa el meu company David.
Penso que el text és correcte, i que l’argumentat prou bè,no crec que hagi de millorar res. M’agradat.
Per cert Jaume si que he escrit la meva carta i segur que m’ho porten tot! jajaja
Comentari a la carta al director de l’Ezequiel.
• En primer lloc, l’adequació del text crec que és encertada respecte el llenguatge utilitzat, però no és l’apropiada per l’extensió . Una carta al director hauria de ser més resumida, de no ser així ens la reduiran en la redacció del diari i pot ser que després no expressi exactament el que nosaltres voldríem dir.
• El text segueix bé l’esquema marcat. Comença fent una introducció on planteja el tema, segueix amb una explicació dels fets i acaba amb la conclusió.
• Cada paràgraf ens expressa una idea diferent.
• Al llegir el text te n’adones que qui ho escriu està molt implicat en el tema, hi ha sentiments i indignació; si no és perquè ja sabem que és mosso, ho hauríem descobert. Tens la sensació de que està molt decepcionat, que tenia unes esperances posades en un canvi polític i que tot ha succeït al revés.
• L’Ezequiel opina que el fer públic els problemes que podien haver dins la policia, s’han tractat de forma tan alarmista que s’ha fet més mal que bé a aquest cos i l’únic que s’ha aconseguit ha sigut el desprestigi del cos policial. Denuncia el fet que s’ha criticat la actuació d’aquets, però no ha estat acompanyada d’una crítica constructiva ni d’un reconeixement de la seva tasca com a cos policial. Està d’acord en que s’ha de fer neteja d’aquells que no funcionen o funcionen malament, que com a tot arreu, també n’ hi ha, però no per això s’ha de posar a tothom en el mateix sac. La situació actual en el panorama de l’opinió pública és el d’estar protegits per una policia massa qüestionada. Dóna la culpa de tot això que està succeint als polítics o les forces polítiques i creu que ho han fet únicament per treure una avantatja ideològica. Creu que s’ha de recuperar la confiança en la policia a que ells s’esforcen per fer bé la seva feina
• Els arguments estan més que justificat, enumera una sèrie d’actes per explicar-se:
1-Les primeres rodes de premsa d’aquests una vegada presa la possessió del seu càrrec van ser per a desprestigiar allò que feien els policies.
2-Va donar unes primeres veus d’haver trobat “pomes podrides” dins el col•lectiu policial.
3-El mossos d’esquadra pegaven a les garjoles els seus detinguts!
4-Un cos policial amb vint-i-tres anys d’història es col•locava en el punt de mira de tot l’estat per maltractador.
5-Les imatges de les actuacions policials que motivaven les crítiques eren tretes del context real i no contrastades amb les tècniques operatives policials.
6-La última ha estat una sentència judicial que condemna uns agents policials a presó per una violació de domicili i vexacions als seus propietaris.
• Jo penso que s’ha fet un gra massa de tot aquest enrenou de sentències a mossos; crec que no s’ha tractat el tema amb el suficient tacte com per no perjudicar el seu prestigi i pugui afectar a la confiança cap a un cos policial que en teoria ens ha de protegir. Hi estic d’acord en que el conseller responsable no ha fet la seva feina com calia, però no crec que sigui tota la culpa seva. Tenim uns mitjans de comunicació que converteixen les notícies en espectacles i quant més sensacionalistes siguin, més audiència tindran i això és el que ara val, els mesuren pel nombre d’audiència. Que un mosso faci bé la seva feina no és notícia, però si el que ha passat és que un mosso ha pegat a algú, això es pot vendre molt bé i s’ha d’escampar sense tenir en compte el mal que pot fer a tot un col•lectiu. Estic d’acord en la conclusió de l’Ezequiel, s’ha de recuperar aquesta confiança en els mossos, són al cap i a la fi la nostra policia i els haurem de defensar.
• Per millorar el text jo proposaria escorçar-lo, ser més concís. Sé que això costa molt de fer, sobre tot quan estàs molt implicat i al explicar-ho vols expressar tota la teva indignació, però s’ha de tenir en compte que això és una carta al director.
Toni, em sap greu que llegeixis aquest comentari tan avall; però aquest matí quan s’ha despertat la família per obrir els regals m’he oblidat de desar el comentari que t’havia fet.
Gràcies per la valoració. el Josué ha fet servir l’estratègia de l’anècdota per implicar 100% al lector. T’obliga a posar-te de la seva banda perquè t’hi sents bastant identificat.
Gràcies, Toni!
Marta, veig que, tot i que els Reis t’han portat tot el que els vas demanar, has tingut temps de valorar el text del David. Què els has demanat? Ara em tens intrigat…
Crec que el David ha fet més un article d’opinió que no pas una carta al director. S’ha documentat moltíssim. Com comenta algú, una carta al director ha de ser més breu perquè correm el risc que no ens la publiqui o bé que ens l’esporguin. Ara no es pot negar que ha fet una bona currada.
No sé què en pensarà el David…
Revisió de la carta del Toni:
1.- Sí, crec que és un text adequat
2.- Si considerem com a esquema el: per què, què en penso i per tant, crec que el per què estaria reflexat en el primer paràgraf, el què en penso en el segon i tercer i el per tant, en el darrer paràgraf, per tant, crec que l’esquema és correcte.
3.- Dels 4 paràgrafs, el primer seria una introducció, el segon i el tercer el desenvolupament del tema i el darrer la conclusió.
4.- És un tema de conversa bastant comú en aquestes dates
5.- Sembla que li sap greu que es perdin els valors reals del Nadal
6.- Ho expresa bàsicament en el darrer paràgraf on explícitament diu que té la sensació de que cada any les festes nadalenques s’allarguen més per motius consumistes i cada cop guarden menys relació amb els valors pels quals es van originar, però el que no m’acaba de quedar clar si està d’acord amb els valors pels quals s’origina el Nadal…
7.- Uff, jo després del dia d’avui, crec que tots plegats hauriem de filar més prim amb què dediquem la despesa nadalenca, i no deixar-nos influenciar per les estratègies de merchandising que d’una manera o d’una altra ens intenten fer gastar més del que pensem en un inici.
8.- Crec que és un text ni molt curt ni molt llarg i amb un lèxic entenedor, em sembla bé.
Rosa, culpa meva per no haver donat indicacions sobre l’extensió. No sé el que deuen demanar els diaris. Estic d’acord amb tu que és un text molt desenvolupat, però encara ens fem una mica d’embolic amb el punt i a part i el seguit. Veig que hi ha una nova modalitat que és el punt seguit i a part. Interessant! Com deien en un programa del Tricicle: “reflexioneu-hi”.
Ezequiel, tens tu l’última paraula o fet…
Sònia, tothom comenta avui que sort que s’ha acabat el Nadal i tornem a la dura i crua realitat… Gràcies per la valoració. A veure què en diu l’autor? Em sembla que es va animar i va augmentant la dosi d’ironia, no?
QÜESTIONARI DE REVISIÓ DE LA CARTA AL DIRECTOR DE LA MARTA
1)Trobo que el text és adequat al seu públic objectiu tant en forma com en registre.
2) Sí segueix l’esquema inicial, ja que ha seguit les pautes marcades i les idees proposades en l’esquema elaborat en grup.
3) Cada paràgraf es utilitzat per tractar un aspecte diferent. El primer és una introducció al tema on ens exposa la tesi de que ara al Nadal podrem comprovar si realment existeix la crisi. Al segon ens explica el significat cristià del Nadal i la coincidència amb l’inici de l’hivern. Al tercer es centre en l’aspecte més consumista d’aquestes dates. Al quart inicia ja una mica la conclusió del text mostrant-nos el seu desig de que aquestes festes haurien de centrar-se en el cristianisme i per finalitzar a l’ultim paràgraf assenyala la importància de separar la religiositat del consumisme.
4) Després de llegir el text de la Marta, em dóna la sensació que és una persona que li dóna certa importància al caire religiós del Nadal i a la transformació consumista que està patint any rere any.
5) La Marta opina que el Nadal s’ha transformat en unes festes basades en el consumisme perdent de vista la seva arrel cristiana.
6) Comenta que s’aprofita qualsevol icona o símbol per a anar a comprar regals.
7) Estic d’acord en que el Nadal, com gairebé totes les festes del any s’estan convertint en una excusa per les botigues per fer-nos venir les ganes de comprar.
Però no comparteixo la seva idea de que el Nadal hauria de retornar a les seves arrels cristianes. Jo em considero una persona atea però malgrat això m’encanta el Nadal. Per mi és una festa vinculada a una tradició de la meva família com bé podria ser-ho el Carenstoltes o la Castanyada. Gaudeixo molt pensant, comprant, embolicant… aquells obsequis que crec que són els perfectes per cada persona en concret, no com una obligació, sinó com una forma de fer feliç a aquella persona. Aquests Reis amb 26 anys, han seguit sent tant especials com els de la meva infància, amb aquells nervis, aquelles papallones a l’estomac… sobretot per que sabia que tot els regals que obria i els que obria la meva família havien estat comprats amb la il•lusió de fer feliç a l’altre. Em satisfà pensar que encara que no sóc cristiana puc gaudir d’aquestes “cosetes” que tradicionalment s’han fet a la meva terra, i d’aquelles noves que hi puguin aparèixer.
8) Trobo que a la introducció comenta el tema de la crisi i sembla que serà el centre del text juntament amb el Nadal però no el torna a treure a la resta del text. Potser per millorar-lo, a la introducció podria parlar de la descristianització del Nadal o del augment del consumisme en comptes de la crisi.
PD: Sento el retard en el comentari, Marta!
Ens veiem dilluns!
Carta al director de Sonia.
Crec que el text és adequat, que respon a totes les preguntes de l’esquema inicial i que cada paràgraf tracta d’aspectes diferents .
En llegir la carta he tingut la sensació que es tracta d’una persona molt jove que no va viure la dictadura i no pot entendre perquè la constitució, que ara ens sembla tant arcaica, aleshores ens semblava molt agosarada.
La Sonia argumenta que la Constitució no és va redactar correctament, per les presses, la ignorància , la por… La veritat és que teníem molta por, no ens acabàvem de creure que tindríem autonomies, un president elegit democràticament, que el partit comunista estaria autoritzat etc. i tot això, sense haver de lluitar entre nosaltres.
La figura del Rei ara no s’entén, però era com una seguretat, no es trencava tot.
Bé, jo parlo des de la meva visió d’aquell temps i t’asseguro que teníem tanta por que prou valents vam ser de fer el que vam fer.
Actualment penso que tens raó i que la constitució s’hauria de poder canviar; igual que les necessitats del país han canviat. La generació de la por ha donat pas a la generació que ha viscut la llibertat i la democràcia com la cosa més natural: Com ha de ser!
No crec que hagis de canviar res de la carta, és la teva opinió i està molt ben expressada.
Se m’ha fet molt fàcil llegir-la i he entès perfectament el teu punt de vista i els teus arguments.
Àngels
PD. Sé que estic fora de dates, però m’ha estat impossible fer-ho abans.
QÜESTIONARI DE REVISIÓ.
L’Ezequiel valora la M.Àngels
1) El text és adequat? Sí, registre ben escollit d’una ciutadana que vol fer pública la seva opinió.
2) Segueix l’esquema inicial? Sí, correctament.
3) Cada paràgraf tracta d’un aspecte distint? Tot i que no hi ha una separació clara dels paràgrafs (tampoc crec que “el director” deixés tenir gaire línies lliures a l’espai del lector), comença bé motivant l’escrit, per continuar exposant la seva opinió i finalment, defensant-la peracabar amb una conclusió.
4) Descriu breument quina sensació has tingut després de llegir el text. Que qui escriu no és consumista i no esta gaire contenta amb què les festes nadalenques sí que se n’hagin convertit.
5) Quina opinió té el teu company o companya del tema? Qui escriu s’adona que la finalitat real de les festes nadalenques s’ha esborrat, i desitja que el lector recordi que són festes per gaudir del caliu familiar més que per gastar.
6) Quins són els arguments amb què justifica aquesta opinió? L’orígen i finalitat de les festes, diferent al caire actual que prenen.
7) Hi estàs d’acord? Per què? Fa onze anys que treballo per festes, així que ja fa temps que vaig aprendre a treure-les valor, sinó malament. Poc criteri tinc per valorar-ne la opinió, a part que penso que són festes per fer-les disfrutar a les criatures, sobretot.
Què li proposes que millori del text? El trobo correcte, però li trobo a faltar una mica més d’argumentació de les idees, és a dir, donar més força al criteri de la lectora.
BÉ, DISCULPES PEL RETARD, JAUME I M.ÀNGELS, I MOLT BON 2009. ENS VEIEM!!
Gràcies, Ezequiel. A veure què li sembla la M. Àngels? Em sembla força interessant la teva observació dels paràgrafs.
Àngels, me’n faig càrrec. Jo també vaig de bòlit. Gràcies per la teva valoració. Pot estar contenta la Sònia perquè t’ha fet recordar una època. Ha aconseguit l’objectiu.
Fins dilluns, si la neu ho permet!
Irene, a veure què en pensa la Marta? Tens raó amb això de la introducció. Gràcies, jo també m’he retardat comentant-te la valoració.
Fins dilluns,
Hola,
Sobre la meva introducció vull explicar que parlo de la crisi perquè a classe en grups van fer la carta sobre el Nadal però unida amb la crisi, va ser un lapsus, per això no torno a palar-ne més, potser no hauria d’haver dit res de la crisi…
Jo tampoc em considero molt cristiana,l’he enfocat a l’aspecte religiós però podia haver-ho enfocat només respecte al tema consumiste.
A mi tambè m’encanta comprar regals a la meva familia,parella i amics i dedicar-ne el temps que mereix cada persona però encara que formin part d’aquestes festes, tambè per mi és un regal perfecte passar un dia fora visitant un poblet amb la meva parella,familia,amics etc o veient una pel.lícula a casa.
Penso que no hauria d’importar tant el tema econòmic si nó la intenció i estar en companyia de la gent que t’hi estimes que és el que de veritat hauria de tenir importància.
Fins Dilluns i bon any a tothom!!
Marta,
No t’has d’amoïnar si amb el grup havíeu decidit unes idees i després en la redacció varies. No sempre tot el que planifiquem ho tirem endavant. En tot procés sempre es revisa.
Marta, totalment d’acord!!!!!!!!!!!!!!!!!